dimecres, 27 de febrer de 2013

Acta 27 de febrer de 2013


ACTA 27 DE FEBRER DE 2013

SOBRE ELS PROBLEMES DE LES DÈCADES (4t, 5è i 6è)

Veiem com els nens han intentat resoldre els problemes sobre les dècades i quines estratègies han anat seguint. En algun cas, durant el procés de comptar, el propi nen s'adona o de l'absurditat del que està fent o de la feinada, arribant ell sol a conclusions sobre com resoldre el problema d'una manera més pràctica i fàcil.
És important que un cop presentat el problema, als nens se'ls demani sobre com han resolt el problema, per tal de veure el procés que han seguit.

SOBRE ELS PROBLEMES DELS SEGLES (1r, 3r)

S'ha treballat a partir d'anar doblegant una tira de cartolina. La idea va sorgir dels mateixos alumnes, per entendre quants anys té un segle per arribar a la conclusió que són deu grups de deu anys. En alguns casos van comprovar que els sortia més de deu doblecs a la tira, fet que va propiciar que els alumnes investiguessin quant havia de medir cada doblec per tal que en sortissin deu. Després s'han anat posant de costat per tenir una representació real i física del concepte de segle.
També es va fer treball sobre els nombres romans. Cada invent que s'ha treballat s'ha anat col·locant al segle corresponent i se n'ha fet un gràfic de doble entrada.
Als nens els ha agradat el treball d'investigació, anar al vestíbul, comprovar els invents...
Després d'aquest treball seria bo demanar als alumnes què han après, què poden representar en números, que pot servir per l'avaluació.

TREBALL SOBRE FIGURES GEOMÈTRIQUES (P3, P4)

S’ha fet a partir d’un quadre de Paul Klee, Ballant per por. S’ha imitat el quadre, identificant les figures que hi apareixen i creant coneixement comú i compartit sobre les seves opinions. En la conversa van sorgint els dubtes sobre si és una cosa o una altre i va sorgint la necessitat que els alumnes busquin les característiques de cada figura.
La proposta pot ser ampliada amb altres activitats relacionades amb la geometria.

MESURA DEL TRONC DELS ARBRES (CICLE INICIAL)

Se’ls va donar la idea als nens de com fer-ho. Van sortir diverses opcions: pams, nens... Un nen va proposar de fer una tira de paper. Llavors va sorgir la qüestió de com posar els números a la tira de paper: alguns creien que havien de posar centímetres, d’altres cada dos centímetres... El més important de tot això és que els propis nens són els que busquen solucions als problemes plantejats.

METODOLOGIA I AVALUACIÓ

És important que les activitats siguin obertes i al màxim relacionades amb l’entorn. Cada vegada és més normatiu. El nen ha de ser capaç de raonar, debatre i defensar postures respecte el que se li planteja.

QUÈ AVALUARÍEM?

1. Comprensió del problema
Diferencia les dades necessàries de les irrellevants i la incògnita.
Diferencia les dades necessàries de les irrellevants i la incògnita, després de diversos tempteigs.
Diferencia les dades necessàries de les irrellevants però no entén la incògnita o a la inversa.
Necessita l’ajut del mestre per continuar, no diferencia dades necessàries de les irrellevants ni la incògnita.
2. Estratègies que utilitza
Utilitza llenguatge matemàtic pertinent.
Ex: 3x3=9
Utilitza recursos operatius bàsics. Ex: 3+3+3=9
Utilitza recursos gràfics i numèrics.
Utilitza material manipulatiu i necessita l’ajut del mestre per continuar.
3. Resposta
La resposta és correcta. Utilitza la referència de la incògnita. Ex: “He comprat 30 galetes”.
La resposta és correcta però no fa referència a la incògnita.
Només té en compte la magnitud però la resposta  és correcta.
Ni la resposta ni la magnitud són correctes.
4. Justificació
Argumenta i justifica.  
Justifica les estratègies que ha utilitzat, però quan argumenta per si sol queda confús. 
Justifica el procés que ha utilitzat. Ex: Explica com resol  l'operació o operacions que ha fet.
No sap explicar el que ha fet. Necessita l'ajut del mestre.

PEL TREBALL COOPERATIU

Arriben a un acord consensuat. Una diu algun aspecte i l'altre l'acaba de puntualitzar o ampliar.
Un/a alumne/a vol dominar la situació i els altres cedeixen o no a les propostes.

Es reparteixen la feina a fer.
No s’entenen.

COMPETÈNCIES MATEMÀTIQUES

Mirem les competències matemàtiques i en quins blocs estan agrupades. També hi ha un web, ARC, del Departament, on hi ha recursos per a primària.


dimarts, 26 de febrer de 2013

GEOMETRIA I ART. P3 I P4


A LA CLASSE DE P3 I P4 HEM TREBALLAT CONTINGUTS GEOMÈTRICS REFERITS ALS CONCEPTES DE FORMA SOBRETOT DE DOS DIMENSIONS (CERCLE, QUADRAT, TRIANGLE I RECTANGLE) I D'UNA DIMENSIÓ (LÍNIES RECTES, CORVES...). HO HEM FET A PARTIR  DE L'ANÀLISI DEL QUADRE "BALLANT PER POR" DE  PAUL KLEE.

S'HA PROPOSAT SER UNS ARTISTES COM PAUL KLEE  I IMITAR LA SEVA OBRA. PER AQUEST MOTIU HEM DE DESCOBRIR COM ÉS LA SEVA OBRA ARTÍSTICA.

EN PRIMER LLOC ELS NENS I NENES HAN FET UNA DESCRIPCIÓ OBJECTIVA  DELS  ELEMENTS GEOMÈTRICS QUE  VEUEN (LÍNIES, FORMES, COLORS...
HE PREGUNTAT: QUÈ VEIEU?  
LES PRIMERES RESPOSTES SÓN DE L'ESTIL: VEIG UN TRIANGLE. DESPRÉS DEMANO QUIN.
EL NEN ASSENYALA EL TRIANGLE I DEMANO SI TOTS/HI ESTAN D'ACORD. AIXÍ VAN
RECONEIXENT DIFERENTS FIGURES PLANES: TRIANGLES, QUADRATS, CERCLES, RECTANGLES...















MENTRE CONVERSEM VAN SORTIN DUBTES COM: AQUEST ÉS O NO UN QUADRAT? SEMBLA MÉS AVIAT UN RECTANGLE...
AIXÍ VAN EXPRESSANT ORALMENT LES CARACTERÍSTIQUES DE LES DIFERENTS FORMES I LÍNIES.

DE MANERA ESPONTÀNEA, LA CONVERSA ENS PORTA A QUANTIFICAR ELS ELEMENTS GEOMÈTRICS DELS QUADRE . HO FEM CONJUNTAMENT I PASSEN A ANOTAR LES QUANTITATS A LA PISSARRA. VEIEM  QUINA ÉS LA FORMA QUE APAREIX MÉS O MENYS.





LA PROPOSTA CONTINUARÀ AMB VÀRIES SESSIONS :
  • DIR ELS POSSIBLES SIGNIFICATS.  INVENTAR UN TÍTOL. DESCOBRIR EL TÍTOL REAL.
  • IMITAR L'OBRA. RETALLAR, CLASSIFICAR MATERIALS, SITUAR LES FIGURES EN L'ESPAI...











CRONOLOGIA DELS INVENTS


GRUP DE 1r i 3r

1r Plantejament d'hipòtesis

El plantejament ha estat que a partir de l'exposició dels invents que tenim al vestíbul, saber en quin segle es va inventar cada invent.

El primer concepte a introduir és saber què és un segle, quants anys té un segle, introduir la numeració en xifres romanes, en quin segle vivim, ...

Vaig portar tires de cartolina a la classe per veure si ens podien servir per comprendre aquests conceptes i el resultat ha estat aquest mural dels segles




 
 
2n Recollida d'informació
 
Anem al vestíbul i plantegem quins poden ser  els invents més antics. N'hi ha 3 que es van inventar abans de Crist (AC) que anotem en un quadre de doble entrada (després fer una ratlla vermella per separar AC i DC) i continuem la relació dels invents i del segle que es va inventar. Per 1r hi ha tres columnes: fa molt temps/fa temps/fa poc temps.
 
 
 





 
 
3r Representació de la informació
 
 
La gràfica de dades ho farem a la sessió de mates de demà dimecres



dilluns, 25 de febrer de 2013

PROBLEMA INVENTS

A la classe de cicle mitjà i cicle superior s'han plantejat els següents problemes relacionats amb el projecte interdisciplinari (els invents). Prèviament es va treballar oralment "la mesura del temps" (anys, mesos,segles, dècades...).Els problemes són els següents:

4t:
L'ordinador va ser inventat per John Atanassoff, l'any 1940. Quantes dècades fa que es va inventar?


Aquest últim document pertany a una alumna que presenta problemes en els aprenentatges(PII)  i se li va donar un cop de mà. Se li va demanar que escrivís el que havia explicat la mestra sobre les dècades. Va recordar que una dècada són 10 anys i ho va escriure. Llavors va manifestar que no entenia què volia dir
"quantes dècades fa". Se li explica que es demana quant de temps ha passat (en dècades) des del passat fins a l'actualitat, el dia d'avui.
Ho entén i comença a sumar de 10 en 10 fins arribar a la resposta correcta. Primer ho escriu i quan s'adona que ho pot fer amb el cap, va per feina i ho escriu directament, obtenint bons resultats.

CS:
La impremta va ser inventada per Johannes Gutenberg, l'any 1.450. Quantes dècades fa que es va inventar? Quants segles fa que es va inventar?
En xifres petites, van veure i entendre clarament el concepte de "dècada". Per exemple, veien clar que en 40 anys, hi ha 4 dècades. Quan la xifra va anar augmentant, és quan es van presentar els problemes. Tots se'n van sortir, però amb dificultats.

dimecres, 20 de febrer de 2013

Acta 20-2-13


ACTA 20 DE FEBRER DE 2013

SOBRE ELS DIBUIXOS DELS ITINERARIS

Alguns han utilitzat només els elements necessaris per a l’itinerari: casa, camí, escola (no hi ha cruïlles, ni entorn...). D’altres n’han posat més dels requerits, i han estat força detallistes.

És un bon treball per veure també les coordenades: la casa a la dreta i l’escola a l’esquerra, la relació entre a dalt i a baix.

A partir d’aquests treballs es pot aprofundir en les formes geomètriques (de la classe o de diferents espais), i també en les mesures (per exemple, com podem mesurar la classe? – que diguin ells com fer-ho). També se’ls pot donar objectes, però han de descobrir que la unitat de mesura sempre ha de ser la mateixa.

Es poden comparar figures (per exemple, quadrat i rectangle o entre dos triangles un rectangle i un equilàter). Construir figures. Construir cossos a partir d'un full o més i treballar a partir d’aquí, el volum (per exemple, cub). Llavors es pot extrapolar a espais més grans, com la classe.

Amb més grans, es pot treballar el càlcul del perímetre i l’àrea d’un objecte a partir de diferents materials (petits trossos de cartolines...). El més important és que els mateixos nens construeixin els conceptes i que arribin a la definició per si mateixos.

Per exemple, si es cobreix la superfície d’una taula amb cartolines quadrades de 6 centímetres, ens quedaran X files i columnes. Llavors és més fàcil que descobreixin el resultat de l’àrea, ja sigui mitjançant suma o multiplicació.

També pot ser interessant anar al google maps i comparar el plànol que han fet amb el real. Es poden veure distàncies, orientació... També hi surten les corbes de nivell (pujades i baixades...).

Per Infantil es poden representar amb dibuixos jocs o accions de psicomotricitat (saltar dins els cèrcols, saltar a peu coix, botar una pilota amb diferents mans, nedar sobre el terra, saltar a corda...).

També es poden dibuixar les construccions que fan al Racó de la construcció (ja sigui amb fusta, plàstic...).

Amb cicles més grans, per treballar l’espai poden utilitzar els geoplans per fer figures i després dibuixar-les al paper. Igualment, es pot fer servir el tangram.

És important fer notar als nens què és el que els falla en cada cas, sense ànim de ser ofensiu ni de menysprear el treball de l’alumne. Es tracta de fer adonar els nens de la correcta rectitud dels costats, de la correcta proporció... aspectes que sempre són millorables en les seves creacions. Alhora, és important fer servir el llenguatge adequat, vocabulari adient com “segment”, “cub”, “prisma”, “cilindre”...

S’adjunta document sobre els criteris d’interpretació:

Elements

Elements en alçat: Dibuix dels elements com si els tingués al davant. Quantitat d'elements.
Elements en planta: Dibuix dels elements en vista aèria. Quantitat d'elements.
Ortogonals: Indicació de les cruïlles que troba i apreciació d'aquesta relació.
Obliqüitat (angle#90º): Indicació d'aquesta relació quan existeix en la realitat.
Ampliació: Situació del recorregut dins d'un context més ampli quant a carrers.
Relacions entre elements.
Juxtaposició: Representació dels elements un al costat de l'altre, sense separació de carrers, tot fent un camí.
Ordre: Ordre dels elements tal com estan en la realitat.
Marc-trajecte: Representa en el seu plánol el trajecte que fa.
Coordenades: La representació gràfica -configuració- té en compte les coordenades d'horitzontalitat i verticalitat.
Relacions entre conjunt: Representació de les relacions espacials euclidianes i/o projectives de cada conjunt amb el conjunt global. (exemple: escola - carrer).
Proporció: Apreciació de les distàncies i proporcions.
Orientació: La representació gràfica té en compte les coordenades: Nord, Sud, Est, i Oest.

Tipus de mapa cognitiu

Ruta: El nen o la nena cada moment es va situant al davant dels elements. Segueix criteris de dibuix dels elements en alçat i de juxtaposició.
Configuració: Comença a tenir una visió del conjunt del trajecte abans d'iniciar la representació gràfica. Segueix criteris de dibuix de línies ortogonals, hi ha elements en planta i en alçat, té en compte els eixos de coordenades en el conjunt del trajecte.
Configuració coordinada: Coordina l'orientació de cada conjunt dins del conjunt global. Segueix criteris de dibuix en planta i d'orientació entre conjunts del mapa cognitiu.
Conjunt organitzat: Coordina el conjunt del trajecte dins d'un marc de referència total. Segueix criteris de dibuix ampliat i de proporcions i distàncies.

NOMBRES EN BASE 10

És important relacionar els conceptes amb el material a treballar: els decimals amb els euros, per exemple, o amb les fraccions.

Tot el tema de la igualtat sobre la unitat de mesura és important que es treballi manipulativament i des de petits, partint de situacions al més real possibles. Per exemple, dins 1 metre hi ha 100 centímetres. Per tal que ho entenguin es pot agafar un metre i tallar-lo en cent parts iguals. Aquestes parts es poden agrupar en unitats de 10, i veure que hi ha 10 parts iguals d’aquest conjunt dins el metre. Això és important que ho comencin a treballar de petits, per tal de consolidar aspectes que utilitzaran més endavant.

EL TRENCAT (FRACCIONS)

Una bona estratègia és fer servir paper, doblegant-lo, per entendre parts d’una mateixa unitat. El millor és fer-ho a partir de material, ni que sigui senzill, per tal que puguin desglossar la unitat en les parts requerides, ja siguin fraccions petites o també aspectes com les dècimes, les centèsimes o les mil·lèsimes. Normalment, si es fa així, els nens entenen molt millor el concepte i el poden extrapolar a unitats més grans i també concebre’n l’abstracció.


EL CAMÍ DE CASA A L'ESCOLA 1R I 3R.

L'Alícia és de 1r i viu a Cardona. Ha dibuixat casa seva, el garatge, la carretera i l'escola

La Yasmina és de 1r i viu a la Coromina. Ha dibuixat casa seva, el camí i l'escola

D

L'Estela és de 3r, Ha fet casa seva, el garatge, el quartet de la rentadora, ... el camí, a casa de la Jana i l'escola

La Berta de 3r. Dibuix més esquemàtic

Dibuix de l'Aina de 3r. Viu a la plaça al costat de l'església

D

dimarts, 19 de febrer de 2013

DIBUIXEM EL CAMÍ FINS AL LAVABO P4

Hem començat descrivint la classe; la forma, els elements que hi ha a dins...  Després, tos junts hem fet el cami de la taula al lavabo i han anat dient el que veien en el recorregut. Més tard han passat a dibuixar el camí individualment.




Finalment han explicat el seu dibuix.

dilluns, 18 de febrer de 2013

PROBLEMES DE REBAIXES A 4t I CS

S'han treballat problemes escrits amb l'alumnat de 4t i CS. S'ha plantejat una situació propoera a ells i elles: les rebaixes.
El problema de 4t és el següent:

Cicle mitjà
 Nina: 8 €         Playstation: 50 €     Cotxe: 5€          Llibre: 13 €
 Jocs de construcció: 22 €            Bambes: 35 €

És temps de rebaixes i decideixes trencar la teva guardiola i anar a comprar alguna cosa que t'agradi. Durant els dos anys que l'has anat omplint, has estalviat 75 €. Quan arribes a la botiga t'adones que si compres dos productes iguals, te'n regalen un altre. Quin és el màxim de productes diferents que pots comprar? Quins triaries? Aprofitaries alguna oferta? Us heu gastat tots els diners? Per què?



Tenint en comte la diversitat del grup de 4t, s'ha baixat el nivell de dificultat d'una alumna:

Nina: 8 €              Cotxe: 5€          Llibre: 13 €        Jocs de construcció: 12
      
És temps de rebaixes i decideixes trencar la teva guardiola i anar a comprar alguna cosa que t'agradi. Durant els dos anys que l'has anat omplint, has estalviat 40 €. Quan arribes a la botiga t'adones que si compres dos productes iguals, te'n regalen un altre. Quins productes compraràs? T'has gastat tots els diners? Per què?


L'alumnat de CS tenia el següent problema:

Cicle superior
 És el teu aniversari i et regalen 100 €. Com que ara hi ha rebaixes, decideixes anar a comprar-te roba d'esport. Trobes una oferta de 2x1. Si un xandall val 32 euros i una samarreta en costa 12, quina roba et compraries? Quina és la roba que et sortirà gratis? Et sobraran cèntims? Què faràs amb la roba que et compris?




Els ha costat bastant de resoldre'ls. No els quedava gaire clar el terme 2x1 i com que el problema no especificava que s'havien de gastar tots els cèntims, han estat prudents i no se'ls han gastat tots.

RECORREGUT DE CASA A L'ESCOLA

Cada alumne/a ha dibuixat el recorregut que fan cada dia per venir de casa a l'escola. Se'ls ha demanat que quedi clar on és la seva casa i on és l'escola.
Ha estat una tasca difícil per alguns però se'ls ha vist motivats. En quant a la direccionalitat del recorregut no hi ha hagut gaires problemes però sí amb les distàncies, ja que han fet molt llargs, trams que no ho són o a l'inrevés. Aquí en teniu unes mostres:





Hi ha una alumna que viu a Cardona i com el recorregut era llarg, se li ha demanat que dibuixi el recorregut que fa des de la classe al pati:





El treball ha estat absolutament autònom. Han demanat si es podria penjar cada recorregut a l'escola perquè ho veiés tothom. Evidentment, jo he acceptat gratament.