dimecres, 30 de gener de 2013

Problemes a 1r Primària

Problemes a 1r Primària

La Núria té 9 anys i la meva cosina Berta 11 anys. Quants anys més té la Berta que la Núria?
2 anys

Com has sabut la resposta?
He comptat amb el cap els anys que li faltaven a la Núria.

Al demanar-li que ho fes sobre paper, va dir que no sabia com fer-ho, que ho feia de cap.

Jo tinc 6 anys i la Iris té 10 anys. Quants anys més té la Iris que jo?
Primera resposta: 16 (fa la suma de les dues quantitats
Veu que no és una resposta correcta. Reflexiona i no sap com continuar.
Pots dibuixar quadrets i fer una torre.
Primer fa una torre de 6 quadrets. Pensa una estona. Fa la torre de 10. Ja ho sé, compto fins a 6 que són els meus i compto els que queden.
La Iris té 4 anys més que jo.

RESOLUCIÖ DE PROBLEMES A P4



APROFITANT L'ANIVERSARI D'EN GERARD VAIG PROPOSAR RESOLDRE EL SEGÜENT PROBLEMA:
  • AVUI EL GERARD FA 5 ANYS. EL JOEL EN TÉ 3ANYS. QUANTS ANYS ÉS MÉS GRAN EL GERARD QUE EL JOEL?
Les primeres respostes van ser errònies. La majoria van dir 5 anys o bé 3 anys.
Després  vaig proposar fer grups de 2 nens/es i averiguar la resposta correcta amb material divers
(peces construcció, xupa-xups)
La primera pregunta va ser quantes peces necessitem si volem representar l'edat dels dos nens? 
La resposta va ser bona i van dir 3 i 5 peces.
Van tenir problemes a l'hora de comparar les dues quantitats. En principi van col·locar els elements sense criteri ni ordre.
Vaig donar una pista: col·locar les peces i xupa-xups per files, columnes...
Van comparar les dues quantitats i van veure la solució: 2 anys
Despres vam repetir l'experiència  amb quantitats diferents 6-4, 4-2...











Després vam passar a explicar la resposta sobre paper. Els hi vaig proposar que podíen dibuixar         diferents objectes rodes, torres, xupa-xups, espelmes... per representar els anys. Ho van fer força bé.
                     
 

L'ARNAU VA ESCRIURE ELS NOMBRES DINS DE CADA PEÇA, REPRESENTANT ELS ANYS                                                                                                                                              



dimarts, 29 de gener de 2013

RESOLUCIÓ DE PROBLEMES CM-CS

A cicle mitjà s'ha plantejat el següent problema:

Ets a Port Aventura i estàs fent cua per pujar al Dragon Khan. A cada viatge hi poden pujar
24 persones. Si hi ha 144 persones per pujar, quants viatges ha de fer l’atracció?


Hi ha una alumna amb més dificultats a qui se li ha fet la mateixa pregunta però els nombres són més baixos.


A cicle superior s'ha fet una pregunta similar però augmentant el nivell de dificultat:
Ets a Port Aventura i estàs fent cua per pujar al Dragon Khan. A cada viatge hi poden pujar
24 persones. Hi ha 537 persones que estan esperant per pujar-hi. Si tu estàs al 425è lloc, a quin viatge podràs pujar? Hi ha alguna dada innecessària?

Tots han considerat que els problemes són difícils. De bones a primeres, només una alumna ha resolt el problema correctament (5è). Un altre alumne (6è) està a les portes de trobar la rsposta i al finalzar la classe, la resta d'alumnes, no han trobat encara la resposta correcta, després de diferents intents.
 







dijous, 24 de gener de 2013

RESOLUCIÓ DE PROBLEMES A P5

 Els nens i les nenes de P5 havien de resoldre el següent problema: Si jo tinc 2 cotxes i l'Esther en té 4, quants cotxes té de més l'Esther que jo?

Hi ha hagut un nen que des del principi sabia la resposta, però a l'hora de fer-ne la representació gràfica no ha sabut com desenvolupar-ho, escribia una suma, tot i que anava dient 2+2 i fan 4.


Hi ha hagut una nena que ha començat dibuixant els quatre cotxes, però no ha sabut com continuar.


Hi ha hagut un nen que ha omplert el full de rodonetes (rodes de cotxe)


Després hem buscat el suport material, primer amb retoladors i després amb cotxes de joguina.




Vist que no sabíem com trobar la solució, he optat per canviar el problema: Si jo tinc 3 pomes i l'Esther 2 plàtans, quantes fruites tenim entre les dues?

Tres alumnes han fet el dibuix de les fruites i n'han buscat el resultat




Un alumne ha escrit la suma directament.


Exemple d'estratègies d'alguns alumnes

Presentació d'estratègies i recursos que creen els i les alumnes per trobar i explicar la resolució del problema.

La importància d'insistir en què cada alumn@ trobi la seva manera de resoldre el problema, són creadors i creadores de la seva pròpia construcció.

DIFERENTS ESTRATÈGIES QUE CREA LA MAINADA PER RESOLDRE UN PROBLEMA

Què significa comprendre una quantitat?


Diferents maneres de comprovació, sempre dins d'un context funcional:

1. Conservar la quantitat
Si tinc 400 € i tu tens 400 €, és el mateix que tenir 800 € entre els dos?
8-5=3  aquest 3 d’on surt del 5  o del 8?
4+ 7=11, aquest 4 està dins de l’11. Aquest 7 està dins de l’11. 

2. Descomposar la quantitat . 
És veure que un número està fet de molts números i que cada un d’aquests números forma part de la quantitat més gran. 

3. Comparar dues quantitats 17 i 21.  
On hi ha més quantitat en 17 o en 21?
Tot i saber comptar fins a 21, si no comprenen la quantitat els sembla que el 7 del disset n’hi ha més que el 2 del 21. Quan els posem en dubte i els preguntem quin és més gran aquest set o aquest dos (tot assenyalant els números?

4. Igualar quantitats. 
Exemple: Si tens 15 nous i jo en tinc 9, què hem de fer per tenir els dos la mateixa quantitat?

Classificar o ordenar els criteris de bona pràctica educativa

Classificar o ordenar els criteris de bona pràctica educativa que vàrem dir en la primera sessió:

MOTIVADORA
AUTÒNOMA
IMPLICACIÓ FAMÍLIA
ACTIVITAT VISUAL
ENRIQUIDORA
COOPERACIÓ
FUNCIONAL
SIGNIFICATIVA
ADEQUACIÓ NIVELL
CANVI DE ROL
LÚDICA
PROMOU L’ATENCIÓ
INTERDISCIPLINARIETAT







dimecres, 23 de gener de 2013

INVENTS A CICLE SUPERIOR

Quin profit matemàtic en podem treure?

-Numeració: escriptura i lectura de nombres, comptar...
-Mesura del temps (anys,decàdes,segles...) Per exemple calcular quantes dècades fa que es va inventar la imprenta, etc.
-Eix cronològic: Crear un eix cronològic a partir de l'any d'invenció de cada invent. Representar-ho pels passadissos de l'escola i que els alumnes calculin l'interval de mesura de temps de l'eix, si serà en segles, anys, dècades, etc.
-Operacions bàsiques
-Representació gràfica de la informació: gràfica de barres. Calcular si fer-ho en segles,anys...
-Problemes matemàtics: inventar-se'n a través dels invents
-Formes geomètriques. Quina figura geomètrica recorda alguns invents en concret.

INVENTS EDUCACIÓ INFANTIL I CICLE INICIAL

Quin profit matemàtic en podem treure?
  • Línia cronològica amb 3 etapes.
  • Temps que fa des que es va inventar.
  • ESTADÍSTICA: bombetes enceses durant la vida.
  • Nombre d'invents per segle.
  • Problemes de la vida real.: quantes hores?
  • Deducció. Quantes persones es necessiten per construir... Quant temps es necessita per...? (Quantitat i temps)
  • Classificació  d'invents per utilitat (criteri establert...)
  • Pes: comparacions, qué pesa més?

Objectius i continguts



1. Reflexió personal i posterior posada en comú:
Què et preocupa i t’inquieta en la teva tasca diària dels alumnes i les alumnes?
  • Aprenentatges memorístics que no tenen connexió amb la vida diària.
  • Conceptes que no siguin útils; que li serveixin, que siguin funcionals.
  • Atenció a la diversitat.
  • Els conceptes abstractes, fer-los comprensibles. Falta d’estratègies.
  • La graduació a nivell d’exigència.
  • La geometria: una gran dificultat.
  • Ser competents, la connexió entre la vida escolar i la vida real.
  • Curiositat per aprendre perquè li serveixi el contingut.

 Quines expectatives tens de l’assessorament?
  • Conèixer materials, recursos, jocs, eines.
  • Tenir recursos perquè aprenguin manipulativament.
  • Saber respectar els diferents nivells.
  • Conèixer diferents metodologies.
  • L’avaluació.


2. Objectius:
- Millorar els resultats de les comptetències bàsiques
- Adquirir habilitats per al tractament de la diversitat a l'aula en l'àrea de matemàtiques.
- Crear una temporització dels continguts curriculars en l'àrea de matemàtiques que ens permetin definir amb precisió els continguts mínims a nivell de centre.
- Dotar-nos d'instruments d'avaluació en l'àrea de matemàtiques.

Aprendre a programar tenint en compte les competències bàsiques.

3. Continguts:
- Planificació dels blocs de matemàtiques per a cada cicle de primària. Continguts mínims.
- Aprofundiment i recursos per a treballar els diferents blocs de continguts: numeració i càlcul, relacions i canvi, espai i forma, mesura, estadística i atzar i TIC.
- Interrelació de continguts de l'àrea de matemàtiques amb les altres àrees.
- Avaluació de diferents activitats que es facin a l'aula.
- Tractament de la diversitat en l'àrea de matemàtiques i en els diferents blocs.
L’adquisició de nous recursos, estratègies... per tal que l’aprenentatge sigui competencial.
Coneixement de bones pràctiques educatives en competència matemàtica que afavoreixin la interrelació de continguts de l’àrea de matemàtiques amb les altres àrees.

Respecte a la programació que es demana: La concreció de temporització i la planificació dels blocs, quedem que no ho farem de manera tan concreta, perquè no hi hauria temps i el que farem serà aprendre a programar per competències.